divendres, 28 de gener del 2011

MIGUELITOS

Whole kitchen en su Propuesta Dulce para el mes de Enero nos invita a preparar todo un clásico de la gastronomía francesa, Masa de Hojaldre.
El hojaldre es una masa que requiere un proceso de elaboración muy preciso para que quede perfecto. Es un proceso largo pero no complicado y el resultado es excelente.
La receta que he elegido para el hojaldre es la propuesta por el CWK que es la masa de hojaldre de Pierre Hermé, uno de los más famosos pasteleros de Francia.

Y como esta masa no necesita más ingredientes, porque su sabor es exquisito, los dulces que he realizado son sencillos, con pocos ingredientes y deliciosos: Miguelitos.
Los miguelitos son unos pastelitos típicos de la localidad albaceteña de La Roda hechos a base de  hojaldre y crema, espolvoreados con azúcar glasé


MASA DE HOJALDRE

Ingredientes:

-          200 ml. de agua fría
-          14 gr. de sal fina (1 cdta.)
-          500 gr. de mantequilla de gran calidad a temperatura ambiente
-          150 gr. de harina rica en gluten (harina de fuerza)
-           250 gr. de harina común


Preparación:

Se pone el agua fría y la sal en un bol. Se funde en un cazo 75 gr. de mantequilla. Se pone en un cuenco la harina rica en gluten y la corriente, el agua salada y luego la mantequilla fundida, removiendo con regularidad.

Se forma una bola y se envuelve en film transparente y dejándolo reposar 2 horas en el frigorífico.

Se corta el resto de la mantequilla en trocitos, se depositan en un cuenco y se ablanda mediante una espátula, hasta que tenga la misma consistencia que la bola.

Cuando la masa haya reposado lo suficiente, se enharina levemente la superficie de trabajo y se extiende la bola con el rodillo hasta un grosor de 2 cm. Se extiende la masa formando un cuadrado de ángulos bien rectos y se pone la mantequilla en el centro.

Se pliega la masa en tres, como para formar un sobre rectangular: ésta es la primera vuelta del hojaldre. Se deja reposar en la nevera. Como ésta ha sido una semana muy fría fue suficiente dejar la masa en la nevera durante 20-30 minutos. Si hacéis la masa en verano hay que dejarla dos horas porque la masa debe estar fría para trabajarla.

Se saca la masa de la nevera y se extiende en un rectángulo del mismo tamaño que el anterior, con la ayuda de un rodillo. Se pliega en tres como la primera vez, ésta es la 2ª vuelta, y se vuelve a meter en la nevera media hora más. Este proceso se debe repetir 6 veces, dejando reposar la masa cada vez en el frigorífico.

En cada vuelta, se marca con la presión de los dedos en la parte superior de la masa para acordarse del número de vueltas efectuado. La masa se debe conservar en el frigorífico hasta que vaya a usarse.


MIGUELITOS

Ingredientes (25 miguelitos)

-          la masa de hojaldre anterior
-          1/2 litro de leche
-          3 yemas de huevo
-          100 gr de azúcar
-          50 gr de harina de maíz
-          1 vaina de vainilla
-          1 piel de limón
-          Azúcar glasé

Preparación:

Primero hay que infusionar la leche con la piel del limón y la vainilla. Se deja en un cazo a fuego lento hasta que hierva la leche y se retira un vasito para después a la vez que se saca la piel de limón y la vainilla.

Mientras se precalienta el horno a 180º, se le añaden las yemas previamente batidas e incorporándolas sin dejar de remover junto con el azúcar. En el vasito de leche que se retiró anteriormente se diluye la harina de maíz y la añadimos al resto de crema. Se remueve con unas varillas  hasta tener la textura de crema deseada. Se deja enfriar.

Con el rodillo se extiende la masa de hojaldre, hasta que quede una lámina fina. Se corta la lámina en cuadrados de unos siete centímetros, se ponen en una bandeja de horno, sobre papel vegetal, y se meten al horno unos 15 minutos hasta que los hojaldres suban  y estén un poco dorados.

Una vez que se haya enfriado  se cortan los hojaldres por la mitad y se pone la crema pastelera con una manga pastelera.

Finalmente se espolvorean con el azúcar glasé, con la ayuda de un colador pequeño.

El resultado es excelente


BON APPÉTIT

                                               ****

Whole kitchen en la seua Proposta dolça per al mes de gener ens convida a preparar tot un clàssic de la gastronomia francesa, Massa de pasta fullada.
La pasta fullada és una massa que requerix un procés d'elaboració molt precís perquè quede perfecta. És un procés llarg però no complicat i el resultat és excel·lent.
La recepta que he triat per la pasta fullada és la proposada pel CWK que és la massa de pasta fullada de Pierre Hermé, un dels més famosos pastissers de França.
Com esta massa no necessita més ingredients, perquè el seu sabor és exquisit, la recepta que he triat és senzilla, amb pocs ingredients i deliciosa: Miguelitos.
Els miguelitos són uns pastissets típics de la localitat de La Roda fets a base de pasta fullada i crema, empolvorats amb sucre glacé.

MASSA DE PASTA FULLADA

Ingredients:

 - 200 ml. d'aigua freda
- 14 gr. de sal fina (1 culleradeta.)
- 500 gr. de mantega de gran qualitat a temperatura ambient
- 150 gr. de farina rica en gluten (harina de fuerza)
- 250 gr. de farina comú


Preparació:

Es posa l'aigua freda i la sal en un bol. Es fon en un casset 75 gr. de mantega. Es posa en un bol la farina rica en gluten i la corrent, l'aigua salada i després la mantega fosa, removent amb regularitat. Es forma una bola i s'embolica en film transparent, deixant-ho reposar 2 hores en el frigorífic.
Es talla la resta de la mantega en trossets, es deposita en un bol i s'ablanix per mitjà d'una espàtula, fins que tinga la mateixa consistència que la bola. Quan la massa haja reposat prou, s'enfarina lleument la superfície de treball i s'estén la bola amb el “rodillo” fins a un grossor de 2 cm. S'estén la massa formant un quadrat d'angles rectes i es posa la mantega en el centre. Es plega la massa en tres, com per a formar un sobre rectangular: esta és la primera volta de la pasta fullada. Es deixa reposar en la nevera. Com esta ha sigut una setmana molt freda va ser prou deixar la massa en la nevera durant 20-30 minuts.
Si feu la massa a l'estiu cal deixar-la dos hores perquè la massa ha d'estar freda per a treballar-la. Es trau la massa de la nevera i s'estén en un rectangle de la mateixa grandària que l'anterior, amb l'ajuda d'un “rodillo”. Es plega en tres com la primera vegada, esta és la 2a volta, i es torna a introduir en la nevera mitja hora més.
Este procés s'ha de repetir 6 vegades, deixant reposar la massa cada vegada en el frigorífic. En cada volta, es marca amb la pressió dels dits en la part superior de la massa per a recordar el nombre de voltes. La massa s'ha de conservar en el frigorífic fins que vaja a usar-se.


MIGUELITOS

Ingredients (25 miguelitos)

- la massa de pasta fullada anterior
- 1/2 litre de llet
- 3 rovells d'ou
- 100 gr de sucre
- 50 gr de farina de dacsa
- 1 baina de vainilla
- 1 pell de llima
- Sucre glacé

Preparació:

Primer cal infusionar la llet amb la pell de la llima i la vainilla. Es deixa en un casset a foc lent fins que bulla la llet i es retira un gotet per a després al mateix temps que es trau la pell de llima i la vainilla.
Mentres es precalfa el forn a 180º, se li afigen els rovells prèviament batuts i s’incorporen sense deixar de remoure junt amb el sucre. En el gotet de llet que s’ha  retirat anteriorment es diluïx la farina de dacsa i s’afig a la resta de crema. Es remou amb una vareta fins a tindre la textura de crema desitjada. Es deixa refredar.
Amb el “rodillo” s'estén la massa de pasta fullada, fins que quede una làmina fina. Es talla la làmina en quadrats d'uns set centímetres, es posen en una safata de forn, sobre paper vegetal, i es fiquen al forn uns 15 minuts fins que les pastes fullades pugen i estiguen un poc daurades.
Una vegada que s'haja refredat es tallen les pastes fullades per la mitat i es posa la crema  amb una mànega pastissera.
Finalment s'empolvoren amb el sucre glacé, amb l'ajuda d'un colador xicotet.

El resultat és excel·lent.

BON APPÉTIT


dimecres, 26 de gener del 2011

ENSALADA DE POLLASTRE I COUS COUS AL PESTO

L’ensalada és un plat que depenent dels ingredients que continga pot ser un acompanyament, un entrant o un plat pricipal.
El concepte d’ensalada està canviant i ha passat de ser encisam amb alguna verdura crua amb oli, sal i vinagre, a ser una barreja de diversos ingredients i  diferents adobs.
Aquesta ensalada tan original porta tot tipus d’ingredients, menys encisam, tanmateix és un plat sa, complet i boníssim. 



Ingredients:

-         1 pit de pollastre
-         250gr cous cous
-         50gr pinyons
-         70gr formatge parmesà
-         40gr alfàbega fresca
-         1 dent d'all gran o 2 xicotets
-         oli d'oliva 
-         1 cogombre holandés
-         300gr de tomaques cherry
-         1 llima
-         sal i pebre negre

Preparació:

Es talla el pit de pollastre a trossets, s’adoba amb llima i oli i es cuina en una paella fins que els trossets estiguen daurats per fora i tendres per dins. Una vegada fet el pollastre, es lleva del foc i es reserva.

Mentres, es torren els pinyons en una paella seca, a foc lent, amb atenció perquè no es cremen. També es poden torrar en el forn, 170º durant 10 minuts.

Es tritura l'all i l'alfàbega, es ratlla el formatge parmesà i es barreja l'all, el parmesà, l'alfàbega, els pinyons, sal, pebre i un bon doll d'oli d'oliva amb el suc de mitja llima.

Es bull un casset d'aigua amb sal, un full de llorer i un poc de pell de llima, i es cuina la sèmola de couscous segons les instruccions en el paquet. Una vegada feta es posa en una font i es deixa refredar.

Es barreja el cous cous amb el pesto i els trossets de pollastre.

Es servix en un plat. Es talla el cogombre a rodanxes i es posen al voltant del plat amb les tomaques cherry. S’assaonen les tomaques i les rodanxes de cogombre amb sal, pebre, llima i oli.



BON APPÉTIT

dimarts, 25 de gener del 2011

SINCRONITZADES (Sincronizadas)

La gastronomia mexicana és molt rica en sabors i condiments. És una barreja de diverses cuines europees i de la cuina indígena. El chili és un ingredient indispensable en aquesta cuina però fora de Mèxic tots els paladars no estan acostumats a que el menjar coga. És per aixó que hui vos propose una recepta mexicana, sense chile i molt senzilla de fer. Jo la vaig fer per sopar amb un poc de guacamole però si voleu fer una plat més complet per dinar, per exemple, es pot fer amb una amanida verda. És un plat  sa i molt sabrós.


Ingredients: (2 persones)
- 4 "tortillas" de blat
- 8 lonxes de formatge 
- 8 lonxes de fiambre de pit de polit
- 2 cullerades grans de tomaca triturada
- guacamole (el que venen fresc al Mercadona és molt bo)
- sal, pebre, orenga i oli


Preparació:
S'agafa una tortilla i es posa una cullerada de tomaca triturada amb un poc d'orenga, sal i pebre. Per damunt es posen dos lonxes de formatge, quatre de pit de polit a trossets menuts i les altres dos lonxes de formatge cobrint el polit. S'agafa una altra tortilla i s'unten una o dos cullerades de guacamole i es posa aquesta tortilla damunt de l'altra amb el polit i el formatge, de manera que quedarà com un sandvitx. S'unten unes gotes d'oli en una paella i quan estiga calenta es posa el sandvitx de tortillas. Després d'uns minuts se li pega la volta i per a que es faça per l'altre costat. Voreu com la tortilla s'ha quedat daurada i el formatge s'ha fos. Com el formatge està en contacte amb les dos "tortillas" quedarà tot unit i sincronitzat. Quan estiga daurat pels dos costats, es trau de la paella i es talla en quatre. 
Es servix amb un poc de guacamole o crema agra. Si el guacamole nos vos agrada podeu llevar-lo de les sincronitzades i servir-les amb crema agra.


BON APPÉTIT

dimarts, 18 de gener del 2011

SOUFFLÉ DU SAUMON (Soufflé de salmón)

Des que em van regalar el llibre "Mastering the art of French cooking" havia estat esperant el moment idoni per estrenar-lo. Quan vaig descobrir que la proposta salada del cercle Whole kitchen era el soufflé, vaig veure l'oportunitat de deixar-me portar per la cuina francesa de la mà de Julia Child amb el seu soufflé de salmó. Perquè hi ha poques receptes més franceses que el soufflé. 
La part més important per fer un bon soufflé és batre bé les clares d'ou i no obrir mai el forn durant el procés de cocció per a que no es desunfle. 



Ingredients (4 persones):
- 2 lloms de salmó menuts
- 5 clares d'ou
- 4 rovells d'ou
- 2 escalunyes
- 2 cullerades de farina
- 3 cullerades de mantega
- 1 cullerada de tomaca concentrada
- 1 got de llet bollint
- 100 gr de gruyère ratllat
- 2 cullerades de parmesà ratlat
- 1 culleradeta d'orenga
- sal i pebre



Preparació:
Per a fer el soufflé es necessita un motle amb base redona i parets altes. El més apropiat per fer el soufflé és el motle "Charlotte", però jo vaig utilitzar un motle desmontable.


Primer, s'unta una cullerada de mantega per la base i les parets del motle i s'empolvora amb el parmesà ratllat, per a que no s'apegue el soufflé.
Es piquen les escalunyes i es sofrigen en una olla amb dos cullerades de mantega. Passats cinc minuts s'afig la farina i es cuina durant dos minuts removent sense parar.
Fora del foc, s'afig la llet bullint, la cullerada de tomaca, l'orenga, la sal i el pebre al gust, es remou tot bé i es porta al foc durant un minut. Després, s'apaga el foc i s'afigen els rovells d'ou, un per un, removent cada vegada per a que es barregen els ingredients. Finalment, s'afig el salmó que prèviament s'haurà cuinat a la planxa i esmicolat, i s'afig el gruyère ratllat menys una cullerada. Es remou i es deixa reposar mentres es munten les clares.
Per muntar les clares, s'ha d'utilitzar un bol d'alumini o de plàstic ben sec. Es posen les clares dins del bol i amb una vareta elèctrica es comença a batre a velocitat mínima. Quan comencen a fer-se espumoses s'afig un pessic de sal i es puja la potència al màxim fins que les clares estiguen muntades i rígides.
Immediatament, es barreja una cullerada de les clares muntades amb la resta d' ingredients a l'olla. Després s'afigen la resta de les clares, i es remouen fent cercles de dalt cap a baix, amb molt de compte, sense que quede tot massa barrejat. Aquest procés durarà com a màxim un minut.
Finalment es posen tots els ingredients dins del motle i  la cullerada de gruyère que haviem reservat s'empolvora per damunt del soufflé. 


S'introduix al forn, ja calent, a 180º durant 30 minuts. 

Passats els 30 minuts el soufflé s'ha de consumir de seguida. Si l'acompanyem d'uns espàrregs al vapor tindrem un plat molt complet.



BON APPÉTIT

                                                              ***

Desde que me regalaron el libro 'Mastering the art of French cooking' había estado esperando el momento idóneo para estrenarlo. Cuando descubrí que la propuesta salada del círculo Whole kitchen era el soufflé, vi la oportunidad de dejarme llevar por la cocina francesa de la mano de Julia Child con su soufflé de salmón. Porque hay pocas recetas más fracesas que el soufflé.
La parte más importante de hacer un buen soufflé es batir bien las claras de huevo y no abrir nunca el horno durante el proceso de cocción para que no se desinfle. 

Ingredientes (4 personas): 
- 2 lomos de salmón pequeños 
- 5 claras de huevo 
- 4 yemas de huevo 
- 2 chalotes 
- 2 cucharadas de harina 
- 3 cucharadas de mantequilla 
- 1 cucharada de tomate"
- 1 vaso de leche hirviendo 
- 100 gr de gruyère rayado 
- 2 cucharadas de parmesano rallado 
- 1 cuchara pequeña de orégano 
- sal y pimienta 

Preparación: 
Para hacer el soufflé se necesita un molde con base redonda y paredes altas. El más apropiado por hacer el soufflé es el molde 'Charlotte', pero yo utilicé un molde desmontable. 
Primero, se unta una cucharada de mantequilla por la base y las paredes del molde y se espolvorea el parmesano rayado, para que no se pegue el soufflé. Se pican las chalotes y se sofríen en una olla con dos cucharadas de mantequilla. Pasados cinco minutos se añade la harina y se cocina durante dos minutos removiendo sin parar.
Fuera del fuego, se añade la leche hirviendo, la cucharada de tomate, el orégano, la sal y el pimienta al gusto, se remueve todo bien y se lleva al fuego durante un minuto. Después, se apaga el fuego y se añaden los yemas de huevo, de una en una, removiendo cada vez para a que se mezclen los ingredientes. Finalmente, se añade el salmón que previamente se habrá cocinado a la plancha y desmenuzado y se añade el gruyère rayado menos una cucharada. Se remueve y se deja reposar mientras se montan las claras. 
Para montar las claras se debe utilizar un bol de aluminio o de plástico bien seco. Se ponen las claras dentro del bol y con una varilla eléctrica se empieza a batir a velocidad mínima.  Cuando empiezan a hacerse espumosas se añade un pellizco de sal y se sube la potencia al máximo hasta que las claras estén montadas y rígidas. Inmediatamente, se mezcla una cucharada de las claras montadas con el resto de ingredientes en la olla. Después se añaden el resto de las claras, y se remueven haciendo círculos de arriba hacia bajo, con mucho cuidado, sin que quedo todo demasiado mezclado. Este proceso durará como máximo un minuto. 
Finalmente se ponen todos los ingredientes dentro del molde y la cucharada de gruyère que habíamos reservado se espolvorea por encima del soufflé.
Se introduce en el horno, ya caliente, a 180º durante 30 minutos. Pasados los 30 minutos el soufflé se debe consumir en seguida. 
Si lo acompañamos de unos espárragos al vapor tendremos un plato muy completo.

BON APPÉTIT 

dilluns, 17 de gener del 2011

RESTAURANT EL TAST (OLIVA)

La gent que tenim com afició la cuina, gaudim amb el menjar, ens agrada provar coses noves, per aixó, a més de cuinar a casa ens agrada anar a restaurants on trobar una font d'inspiració i degustar plats fets per professionals. 
És per aixó que dins de la secció "Altres", de tant en tant, trobareu recomanacions de restaurants que he visitat per la meua zona o per els llocs on viatje. 

El dissabte passat era l'aniversari de la meua amiga Merce i vam anar a celebrar-ho al restaurant El Tast (Oliva). 


Aquest, és un restaurant no molt gran que es troba al passeig Gregori Maians on podeu degustar cuina d'autor mediterrània en un ambient tranquil. L'estètica del restaurant gira  al voltant del vi, ja que té una fantàstica bodega envidrada, visible per al públic i el propietari és considerat un gran sumiller.  



Jo no entenc massa de vi, però si m'agrada comprovar si aixó de la "cuina d'autor" és una carta de presentació que utilitzen per guanyar diners enganyant a la gent amb racions menudes i molt cares. En el cas del Tast, no va ser així, el menjar va ser deliciós i jo, que sóc de racions abundants no em vaig quedar amb fam.



 Allí tenen diferents menus i nosaltres ens vam decantar per un menú de degustació que tenen per 20 euros, sense incloure la beguda. 
El menú consta de sis plats i les postres, i des del primer fins l'últim el sabor i la presentació van ser excel·lents. El primer plat va ser el meu preferit: Carxofa confitada amb tomaca seca i salsa d'anxoves, un plat que pareixia molt senzill però molt sabrós i que juntament amb l'amanida amb mozzarella fresca i pesto em van sorprendre molt. També he de dir que la mermelada de cervesa, que acompanyava el foie micuit, i la presentació del polp em van paréixer molt originals.

La carta de vi era immensa amb un gran llistat de vins molt cars. Com ja he dit abans, nosaltres no som ninguns entesos en vi, i com ens vam sentir un poc abrumants per la carta, el propietari, molt amablement, ens va recomanar un vi molt bo i a un preu molt assequible. 

L'experiència al Tast va ser molt positiva i de segur que tornarem. Així que si teniu una ocasió especial i busqueu un lloc nou amb una cuina diferent i a un preu econòmic vos recomane que vos passeu pel Tast, segur que vos agrada. 

BON APPÉTIT



diumenge, 16 de gener del 2011

BUNYOLS DE IUCA (Buñuelos de yuca)

Un dels avantatges de ser un país amb molta immigració és que poc a poc als supermercats pots trobar ingredients d’altres països, que abans era impossible imaginar.

Aquest és el cas de la iuca. Un tubercle  procedent de Sud-amèrica, molt comú a països com Perú o Equador. Ja feia molt de temps que quan anava al supermercat i la veia al passadís de les verdures hi havia una atracció entre nosaltres. Vaig buscar a internet i el sud-americans la utilitzen molt per fer “tortillas”.

Quan vaig decidir participar al concurs de l’Exquisit, tenia clar que aquest ingredient havia d’estar present a la recepta. Aleshores, buscant receptes vaig veure que en un restaurant d’Andalusia la utilitzaven per fer bunyols.


Ací va la meua segon i última recepta per al concurs de l’Exquisit.



Ingredients: (30-40 bunyols)

-          1 iuca (1-1,5kg)
-          1 ou
-          250 gr de formatge d’ovella
-          1 culleradeta de bicarbonato
-          Oli de girasol
-          Sal
-          Mel


Preparació:

Es pela la iuca, es cou i quan ja estiga tendra (després de 30 minuts), es tritura amb la batidora fins que quede una massa homogènia.
S’afig l’ou, la sal, el formatge ratllat, el bicarbonat i es remou tot.
Es deixa reposar durant 30 minuts. Una vegada ja estiga reposada, es formen porcions menudes amb dos culleretes, o amb les mans banyades, i es frigen en una paella amb abundant oli calent.
Quan es bunyols estiguen daurats, s’escorren i es posen sobre paper absorbent.

Aquests bunyols s’han de menjar calents i acompanyats amb mel o una salsa feta amb mostassa i mel per a que li done un contrast dolç.
Si el formatge d’ovella vos pareix molt fort podeu utilitzar un altre més suau, com un semicurat.



Es sabor és potent i deliciós. 

BON APPÉTIT

dissabte, 15 de gener del 2011

TRIANGLES DE "GAMBA AMB BLEDA" (Triángulos de gambas con acelgas)


La setmana passada, mentres feia una ullada als blogs que seguisc, vaig entropessar amb un concurs d’aperitius que proposava el blog L’exquisit. Després de llegir els requeriments, i veure que podia participar, vaig pensar que seria una excusa perfecta per marcar-me objectius i endinsar-me més al món dels blogs.

Havia de presentar dues receptes al concurs i, després de pensar molt, vaig decidir que adaptar recetes tradicionals seria la millor opció.

Si hi ha una recepta valenciana que és ben coneguda per la comarca de la Safor i també per la Marina Alta, és la “Gamba amb bleda”. Aquest és un plat fet de bledes i gambetes de riu que es pot menjar com aperitiu, amb un poquet de pa per acompanyar, o com a plat principal, amb unes coques de dacsa.

  Després de provar amb diferents masses per acompanyar el plat, he decidit que amb la massa filo el sabor de la gamba amb bleda es potencia.

Així que ahí va la meua adaptació d’aquest aperitiu tradicional per a l’Exquisit.



Ingredients:

-          300 gr de bledes (fresques o congelades)
-          50 gr de gamba de riu (camarón)
-          3 dents d’all
-          pebre roig (dolç o picant)
-          massa filo
-          mantega
-          sal i oli



Preparació:

Es posen les bledes, tallades a trossets, en una olla a bullir amb un poc de sal durant uns 20 minuts. 


Quan les bledes estiguen tendres, es colen i es reserva un got de l’aigua que s’ha utilitzat per a coure-les. Mentres, es piquen els alls a trossets molt menuts i es frigen en una paella ampla amb dos o tres cullerades d’oli. Quan estiguen un poc daurats, s’afigen les gambetes de riu, s’ofeguen un poc i s’afig el pebre roig. Després, s’afigen les bledes, el brou de les bledes i un poc de sal. Es remou tot bé i es deixa coure a foc lent fins que no quede quasi líquid.

Una vegada ja està la gamba amb bleda feta, s’agafa un full de massa filo, es talla, verticalment, en quatre parts. Cadascuna d’aquestes tires de massa filo s’usarà per fer un triangle. Es posa una cullerada, no molt gran, del farcit de bledes en un cantó de la massa filo i es dobla, amb molt de compte, formant un triangle. S’ha d’anar doblant fins que no quede més massa i el  farcit quede protegit. 


Quan ja està el triangle fet, amb un pizell i mantega fosa, es pinta per a que tinga brillantor i es posa damunt d’una safata per a forn amb paper vegetal.


Després de plenar la safata de triangles, s’introduix al forn, ja calent, a 180º durant 15 o  20 minuts, fins que estiguen daurats. Es deixen refredar un poc i ja es poden servir.
Aquest aperitiu es menja un poc calent, tot i que fred tampoc està gens malament.



Espere que vos agrade

BON APPÉTIT

dimarts, 11 de gener del 2011

DAURADA A LA PROVENÇAL

Ara que ja s'han acabat les vacances de nadal és temps de començar a cuidar-nos un poc i deixar de costat la ingesta desmesurada de dolços i greixos. Per tant, hui vos propose una recepta molt sana i al mateix temps molt apetitosa. Aquesta l'he feta hui per als meus pares i la meua germana i m'han dit que estava molt bona així que he decidit compartir-la amb vosaltres.

Jo sempre havia fet la daurada a la sal però volia fer alguna cosa diferent, així que em vaig posar a buscar per internet, i en els meus llibres de cuina, i fent una barreja de les dues fonts ací teniu la recepta.


Ingredients: (4 persones)

- 2 daurades
- dos cullerades grans de vi blanc
- dos cullerades d'oli d'oliva
- suc d'una llima gran
- 2 cebes
- 2 pebreres verdes italianes
- 2 tomaques grans
- 1 dent d'all
- timó
- orenga
- mantega (2 cullerades grans i una menuda)
- 1 culleradeta de farina
- 1 cullerada de tomaca concentrada
- sal, pebre i oli d'oliva

Preparació:

Quan aneu al pescater digau-li que vos netege les daurades per a fer-les al forn. Ja a casa, es posen les daurades senceres damunt de dos trossos de paper d'alumini més grans que els peixos per a que després quede com un envoltori.

Es posa per damunt del peix el vi blanc, el suc de llima, sal, pebre, timó i l'oli. Una vegada ja estan tots els ingredients, es tanca el paper d'alumini assegurant-se de que estiga ben segellat i no puga eixir cap líquid.
S'introdueix dins del forn calent a 180º durant una hora.



Mentres, es fa l'acompanyament. Es tallen les cebes en rodanxes fines i les pebreres en tires amples. En una paella, es fonen dos cullerades de mantega amb un xorret d'oli d'oliva. Quan la mantega estiga dissolta es posa la ceba, es posa sal, i es deixa cuinar uns minuts amb la paella tapada. Quan la ceba estiga transparent, però no daurada, es trau i es reserva en un plat. En el greix que a restat a la paella es cuina la pebrera a tires, també amb la paella tapada per a que la pebrea s'ablanisca. Després, es pelen les tomaques, es partixen per la meitat, es lleven les llavors i el suc i  es talla la polpa a trossets menuts. A aquesta tomaca se li posa sal, pebre, timó, orenga, i la dent d'all picada i es cuina durant 5 minuts a la paella. 

Quan ja haja passat l'hora, es trauen les daurades del forn. S'obri el paper d'alumini, amb compte, i s'aboca el suc que ha soltat el peix a un casset i es porta a ebullició. Després a aquest caldo s'afig una cullerada de tomaca concentrada,per a que li done sabor i color a la salsa, i es remou. En un bol menut barregem una culleradeta menuda de farina amb una culleradeta menuda de mantega ablanida, i quedarà una pasta. S'apaga el foc de la salsa i s'afig la pasta de farina i mantega i amb una vareta es remou bé fins que queden dissolta i la salsa quede espessa.

Una vegada estan tots els ingredients preparats passem a emplatar. En un plat gran es posa un llit de ceba, després tres tires de pebrera i una o dos cullerades de la tomaca saltejada. Damunt d'aquest llit es posa un tros de daurada, que prèviament s'haurà desmonat i llevat les espines, i un poc de salsa per damunt.


Què vos pareix? No té bona pinta? 

BON APPÉTIT

diumenge, 9 de gener del 2011

PIZZA AMB MASSA DE CERVESA

Dins de la cuina italiana hi ha tres plats importants i coneguts internacionalment: la pasta, el risotto i la pizza. En anteriors ocasions li he dedicat dues receptes a la pasta i al risotto. Hui és el torn de la pizza. 

La pizza és un plat que es troba arreu del món i en cada lloc es fa d'una manera diferent amb ingredients variats. Tanmateix totes les pizzes tenen un aspecte en comú: totes tenen una base feta amb farina.


Si alguna vegada heu intentat fer la massa de la pizza a casa, i heu buscat la recepta, haureu vist que hi ha moltíssimes receptes per fer-la. Jo no l'havia feta mai i ahir buscant per internet vaig trobar una recepta amb cervesa que em va semblar molt interessant.

Primer començaré amb els ingredients i l'elaboració de la base de la pizza i després els ingredients que li vaig posar jo, tot i que, cadascú pot posar-li els que vulga.
Massa de pizza amb cervesa

Ingredients (6 racions)
- 600 gr de farina
- 300gr cervesa
- 1 pastilla de llevat fresc
- 30 gr d'oli
- 10 gr de sal
- 1 pessic de sucre



Preparació:

Es posa la farina en un bol gran i es desfà el llevat amb la mà barrejant-lo amb la farina. Després es fa un clot al mig del bol i s'afig la cervesa, l'oli, la sal i el sucre. Es comença a remoure amb la mà fins que tots el ingredients estiguen ben barrejats. La massa encara estarà apegalosa així que amb les mans netes, i humides, per a que no se'ns apegue. Es pasta primer dins del bol i després sobre el marbre de la cuina amb un poc de farina fins estiga compacta. Es fa una bola amb la massa, es posa un poc de farina al bol, es posa la massa dins del bol, es tapa amb un drap net i es deixa reposar unes hores.
Si aneu a menjar-vos la pizza per la nit es convenient que feu la massa després de dinar i si la feu per dinar s'hauria de fer de bon matí o la nit anterior. 


Passades unes hores (4 o 5), si alceu el drap, veureu que la massa s'ha unflat més del doble. 
Amb aquesta massa es poden fer dos pizzes grans del tamany de la safata del forn o sis pizzes individuals. Es divideix la massa en el nombre de pizzes que vagen a fer-se i amb el "rodillo" li donem forma sobre el marbre enfarinat. 
I la base de la pizza ja està llesta per a posar-li els ingredients que vulgueu! Jo la vaig fer de formatge de cabra: 

Pizza de formatge de cabra

Ingredients: (per a 1 pizza gran o 3 menudes)
- 4 o 5 cullerades de salsa de tomaca casera
- 1 paquet de formatge mozzarella ratllada (150 gr)
- 100 gr de bacon
- formatge de cabra al gust (1 rodanxa de 2 o 3 cm del ruló gran)
- 1 ceba picada caramelitzada. 
- rúcola


Es posen tots els ingredients en aquest ordre menys la ceba i la rúcola. Posem la pizza al forn durant 15 minuts a 180º amb el forn calent. Mentres es fa la pizza es fa la ceba. Es pica la ceba molt menuda i sofrig amb un poc d'oli i s'afigen dos cullerades de sucre i es deixa caramelitzant a foc lent removent de tant en tant.  
Quan la pizza estiga feta, es posa la ceba per damunt i la rúcola.



La massa es queda molt cruixent i la combinació de sabors és molt bona.

BON APPÉTIT

dijous, 6 de gener del 2011

MOUSSAKA

La primavera passada vaig visitar Grècia gràcies a un programa  anomenat "Comenius"  amb el que participava el centre on jo estava treballant en aquell moment. La finalitat d'aquest viatge, que vaig realitzar amb quatre alumnes, era la realització d'un blog amb altres escoles europees per l'aprenentatge de l'anglés. 

Un dels equips que van participar en el projecte eren grecs i en abril els vam visitar per continuar amb el blog. Jo vaig tenir la sort de viure aquesta experiència i conéixer molta gent de diferents països, com Bulgària, Itàlia o Polònia. 
Estiguérem una setmana a Chalkidona, al nord de Grècia, també visitàrem Thessaloniki i vaig poder gaudir de la gastronomia grega que és meravellosa. 

Sempre que viatge a un país nou m'agrada conéixer la cuina del lloc i per aixó sempre faig una parada a alguna llibreria per comprar un llibre de receptes tradicionals. A Thessaloniki em vaig comprar "The illustrated food and cooking of Greece" amb 160 receptes delicioses. 


Encara que la gastronomia grega és molt rica i variada hi ha un plat que és el més conegut internacionalment i és, la Moussaka. Abans de visitar Grècia jo ja l'havia feta alguna vegada però ara que tinc la recepta original, amb algun toc de la casa, la meua Mousaka actual està molt millor. 

Ingredients: (4-6 persones)
- 2 albergines grans
- 2 creïlles grans (o 4 menudes)
- 700 gr de carn picada de vedella
- 1 ceba picada
- 1 dent d'all picada
- 1 llanda de tomaques senceres, picades
- 120ml de vi blanc
- 40 gr de mantega
- 40 gr de farina
- 400ml de llet
- anou moscada
- 100 gr de formatge ratllat (Kefalotiri o qualsevol altre com l'Emmental)
- sal, pebre i oli d'oliva


Preparació:

Es pelen le albergines i es tallen a rodanxes d'un centímetre. Es tira sal damunt de les rodanxes i es posen dins d'un colador per a que solten l'aigua de la albergina. Quan ja hajen soltat prou l'aigua, es sequen i es lleva l'excés de sal amb paper de cuina. Es posen en una safata per al forn, s'unten amb un poc d'oli amb un pinzell i es posen al forn, ja calent, durant 10 minuts. 


Mentres es pelen les creïlles i es tallen a rodanxes també. Es calfa abundant oli en una paella, es frigen les creïlles i quan estiguen un poc daurades es deixen en un plat amb paper de cuina per a que es xuple l'excés d'oli.

Quan ja estiga la albergina i la creïlla feta es deixa reposar i es fa el farcit de carn. 
Es cuina la ceba picada i l'all picat amb un poc d'oli i quan estiga fet s'afig la carn de vedella. Quan la carn estiga cuita es posa la tomaca a trossets, el vi blanc, sal i pebre. 


Es deixa cuinar durant 15 minuts i quan ja no quede líquid en la paella s'apaga el foc. 

L´últim pas abans de montar la Moussaka és fer la beixamel. Es posa la mantega en un cassola menuda i es fon a foc lent (Si no teniu mantega també es pot fer amb oli d'oliva) Quan ja estiga fosa s'afig la farina, es barretja bé i es cuina un poc. Després s'afig poc a poc la llet, sense deixar de remoure, per a que no es facen grums i quan ja estiga espessa s'afig l'anou moscada, sal i pebre i es reserva.

Una vegada ja estan tots els ingedients cuinats passem a montar la Mousaka. Primer, en una font per al forn es posa una capa de albargina barrejada amb alguns trossos de creïlla. Després es posa tota la carn picada, damunt de la albergina i la creïlla i es posa un poc de formatge ratllat. A continuació es cobreix la carn amb la resta de la albergina i la creïlla, es posa la beixamel per damunt i la resta del formatge ratllat.
S'introduix al forn durant 25 minuts i després 5 minuts al grill. 


Abans de servir deixem que es refrede un poc, durant 10 minuts.




BON APPÉTIT