dimarts, 18 de gener del 2011

SOUFFLÉ DU SAUMON (Soufflé de salmón)

Des que em van regalar el llibre "Mastering the art of French cooking" havia estat esperant el moment idoni per estrenar-lo. Quan vaig descobrir que la proposta salada del cercle Whole kitchen era el soufflé, vaig veure l'oportunitat de deixar-me portar per la cuina francesa de la mà de Julia Child amb el seu soufflé de salmó. Perquè hi ha poques receptes més franceses que el soufflé. 
La part més important per fer un bon soufflé és batre bé les clares d'ou i no obrir mai el forn durant el procés de cocció per a que no es desunfle. 



Ingredients (4 persones):
- 2 lloms de salmó menuts
- 5 clares d'ou
- 4 rovells d'ou
- 2 escalunyes
- 2 cullerades de farina
- 3 cullerades de mantega
- 1 cullerada de tomaca concentrada
- 1 got de llet bollint
- 100 gr de gruyère ratllat
- 2 cullerades de parmesà ratlat
- 1 culleradeta d'orenga
- sal i pebre



Preparació:
Per a fer el soufflé es necessita un motle amb base redona i parets altes. El més apropiat per fer el soufflé és el motle "Charlotte", però jo vaig utilitzar un motle desmontable.


Primer, s'unta una cullerada de mantega per la base i les parets del motle i s'empolvora amb el parmesà ratllat, per a que no s'apegue el soufflé.
Es piquen les escalunyes i es sofrigen en una olla amb dos cullerades de mantega. Passats cinc minuts s'afig la farina i es cuina durant dos minuts removent sense parar.
Fora del foc, s'afig la llet bullint, la cullerada de tomaca, l'orenga, la sal i el pebre al gust, es remou tot bé i es porta al foc durant un minut. Després, s'apaga el foc i s'afigen els rovells d'ou, un per un, removent cada vegada per a que es barregen els ingredients. Finalment, s'afig el salmó que prèviament s'haurà cuinat a la planxa i esmicolat, i s'afig el gruyère ratllat menys una cullerada. Es remou i es deixa reposar mentres es munten les clares.
Per muntar les clares, s'ha d'utilitzar un bol d'alumini o de plàstic ben sec. Es posen les clares dins del bol i amb una vareta elèctrica es comença a batre a velocitat mínima. Quan comencen a fer-se espumoses s'afig un pessic de sal i es puja la potència al màxim fins que les clares estiguen muntades i rígides.
Immediatament, es barreja una cullerada de les clares muntades amb la resta d' ingredients a l'olla. Després s'afigen la resta de les clares, i es remouen fent cercles de dalt cap a baix, amb molt de compte, sense que quede tot massa barrejat. Aquest procés durarà com a màxim un minut.
Finalment es posen tots els ingredients dins del motle i  la cullerada de gruyère que haviem reservat s'empolvora per damunt del soufflé. 


S'introduix al forn, ja calent, a 180º durant 30 minuts. 

Passats els 30 minuts el soufflé s'ha de consumir de seguida. Si l'acompanyem d'uns espàrregs al vapor tindrem un plat molt complet.



BON APPÉTIT

                                                              ***

Desde que me regalaron el libro 'Mastering the art of French cooking' había estado esperando el momento idóneo para estrenarlo. Cuando descubrí que la propuesta salada del círculo Whole kitchen era el soufflé, vi la oportunidad de dejarme llevar por la cocina francesa de la mano de Julia Child con su soufflé de salmón. Porque hay pocas recetas más fracesas que el soufflé.
La parte más importante de hacer un buen soufflé es batir bien las claras de huevo y no abrir nunca el horno durante el proceso de cocción para que no se desinfle. 

Ingredientes (4 personas): 
- 2 lomos de salmón pequeños 
- 5 claras de huevo 
- 4 yemas de huevo 
- 2 chalotes 
- 2 cucharadas de harina 
- 3 cucharadas de mantequilla 
- 1 cucharada de tomate"
- 1 vaso de leche hirviendo 
- 100 gr de gruyère rayado 
- 2 cucharadas de parmesano rallado 
- 1 cuchara pequeña de orégano 
- sal y pimienta 

Preparación: 
Para hacer el soufflé se necesita un molde con base redonda y paredes altas. El más apropiado por hacer el soufflé es el molde 'Charlotte', pero yo utilicé un molde desmontable. 
Primero, se unta una cucharada de mantequilla por la base y las paredes del molde y se espolvorea el parmesano rayado, para que no se pegue el soufflé. Se pican las chalotes y se sofríen en una olla con dos cucharadas de mantequilla. Pasados cinco minutos se añade la harina y se cocina durante dos minutos removiendo sin parar.
Fuera del fuego, se añade la leche hirviendo, la cucharada de tomate, el orégano, la sal y el pimienta al gusto, se remueve todo bien y se lleva al fuego durante un minuto. Después, se apaga el fuego y se añaden los yemas de huevo, de una en una, removiendo cada vez para a que se mezclen los ingredientes. Finalmente, se añade el salmón que previamente se habrá cocinado a la plancha y desmenuzado y se añade el gruyère rayado menos una cucharada. Se remueve y se deja reposar mientras se montan las claras. 
Para montar las claras se debe utilizar un bol de aluminio o de plástico bien seco. Se ponen las claras dentro del bol y con una varilla eléctrica se empieza a batir a velocidad mínima.  Cuando empiezan a hacerse espumosas se añade un pellizco de sal y se sube la potencia al máximo hasta que las claras estén montadas y rígidas. Inmediatamente, se mezcla una cucharada de las claras montadas con el resto de ingredientes en la olla. Después se añaden el resto de las claras, y se remueven haciendo círculos de arriba hacia bajo, con mucho cuidado, sin que quedo todo demasiado mezclado. Este proceso durará como máximo un minuto. 
Finalmente se ponen todos los ingredientes dentro del molde y la cucharada de gruyère que habíamos reservado se espolvorea por encima del soufflé.
Se introduce en el horno, ya caliente, a 180º durante 30 minutos. Pasados los 30 minutos el soufflé se debe consumir en seguida. 
Si lo acompañamos de unos espárragos al vapor tendremos un plato muy completo.

BON APPÉTIT 

dilluns, 17 de gener del 2011

RESTAURANT EL TAST (OLIVA)

La gent que tenim com afició la cuina, gaudim amb el menjar, ens agrada provar coses noves, per aixó, a més de cuinar a casa ens agrada anar a restaurants on trobar una font d'inspiració i degustar plats fets per professionals. 
És per aixó que dins de la secció "Altres", de tant en tant, trobareu recomanacions de restaurants que he visitat per la meua zona o per els llocs on viatje. 

El dissabte passat era l'aniversari de la meua amiga Merce i vam anar a celebrar-ho al restaurant El Tast (Oliva). 


Aquest, és un restaurant no molt gran que es troba al passeig Gregori Maians on podeu degustar cuina d'autor mediterrània en un ambient tranquil. L'estètica del restaurant gira  al voltant del vi, ja que té una fantàstica bodega envidrada, visible per al públic i el propietari és considerat un gran sumiller.  



Jo no entenc massa de vi, però si m'agrada comprovar si aixó de la "cuina d'autor" és una carta de presentació que utilitzen per guanyar diners enganyant a la gent amb racions menudes i molt cares. En el cas del Tast, no va ser així, el menjar va ser deliciós i jo, que sóc de racions abundants no em vaig quedar amb fam.



 Allí tenen diferents menus i nosaltres ens vam decantar per un menú de degustació que tenen per 20 euros, sense incloure la beguda. 
El menú consta de sis plats i les postres, i des del primer fins l'últim el sabor i la presentació van ser excel·lents. El primer plat va ser el meu preferit: Carxofa confitada amb tomaca seca i salsa d'anxoves, un plat que pareixia molt senzill però molt sabrós i que juntament amb l'amanida amb mozzarella fresca i pesto em van sorprendre molt. També he de dir que la mermelada de cervesa, que acompanyava el foie micuit, i la presentació del polp em van paréixer molt originals.

La carta de vi era immensa amb un gran llistat de vins molt cars. Com ja he dit abans, nosaltres no som ninguns entesos en vi, i com ens vam sentir un poc abrumants per la carta, el propietari, molt amablement, ens va recomanar un vi molt bo i a un preu molt assequible. 

L'experiència al Tast va ser molt positiva i de segur que tornarem. Així que si teniu una ocasió especial i busqueu un lloc nou amb una cuina diferent i a un preu econòmic vos recomane que vos passeu pel Tast, segur que vos agrada. 

BON APPÉTIT



diumenge, 16 de gener del 2011

BUNYOLS DE IUCA (Buñuelos de yuca)

Un dels avantatges de ser un país amb molta immigració és que poc a poc als supermercats pots trobar ingredients d’altres països, que abans era impossible imaginar.

Aquest és el cas de la iuca. Un tubercle  procedent de Sud-amèrica, molt comú a països com Perú o Equador. Ja feia molt de temps que quan anava al supermercat i la veia al passadís de les verdures hi havia una atracció entre nosaltres. Vaig buscar a internet i el sud-americans la utilitzen molt per fer “tortillas”.

Quan vaig decidir participar al concurs de l’Exquisit, tenia clar que aquest ingredient havia d’estar present a la recepta. Aleshores, buscant receptes vaig veure que en un restaurant d’Andalusia la utilitzaven per fer bunyols.


Ací va la meua segon i última recepta per al concurs de l’Exquisit.



Ingredients: (30-40 bunyols)

-          1 iuca (1-1,5kg)
-          1 ou
-          250 gr de formatge d’ovella
-          1 culleradeta de bicarbonato
-          Oli de girasol
-          Sal
-          Mel


Preparació:

Es pela la iuca, es cou i quan ja estiga tendra (després de 30 minuts), es tritura amb la batidora fins que quede una massa homogènia.
S’afig l’ou, la sal, el formatge ratllat, el bicarbonat i es remou tot.
Es deixa reposar durant 30 minuts. Una vegada ja estiga reposada, es formen porcions menudes amb dos culleretes, o amb les mans banyades, i es frigen en una paella amb abundant oli calent.
Quan es bunyols estiguen daurats, s’escorren i es posen sobre paper absorbent.

Aquests bunyols s’han de menjar calents i acompanyats amb mel o una salsa feta amb mostassa i mel per a que li done un contrast dolç.
Si el formatge d’ovella vos pareix molt fort podeu utilitzar un altre més suau, com un semicurat.



Es sabor és potent i deliciós. 

BON APPÉTIT

dissabte, 15 de gener del 2011

TRIANGLES DE "GAMBA AMB BLEDA" (Triángulos de gambas con acelgas)


La setmana passada, mentres feia una ullada als blogs que seguisc, vaig entropessar amb un concurs d’aperitius que proposava el blog L’exquisit. Després de llegir els requeriments, i veure que podia participar, vaig pensar que seria una excusa perfecta per marcar-me objectius i endinsar-me més al món dels blogs.

Havia de presentar dues receptes al concurs i, després de pensar molt, vaig decidir que adaptar recetes tradicionals seria la millor opció.

Si hi ha una recepta valenciana que és ben coneguda per la comarca de la Safor i també per la Marina Alta, és la “Gamba amb bleda”. Aquest és un plat fet de bledes i gambetes de riu que es pot menjar com aperitiu, amb un poquet de pa per acompanyar, o com a plat principal, amb unes coques de dacsa.

  Després de provar amb diferents masses per acompanyar el plat, he decidit que amb la massa filo el sabor de la gamba amb bleda es potencia.

Així que ahí va la meua adaptació d’aquest aperitiu tradicional per a l’Exquisit.



Ingredients:

-          300 gr de bledes (fresques o congelades)
-          50 gr de gamba de riu (camarón)
-          3 dents d’all
-          pebre roig (dolç o picant)
-          massa filo
-          mantega
-          sal i oli



Preparació:

Es posen les bledes, tallades a trossets, en una olla a bullir amb un poc de sal durant uns 20 minuts. 


Quan les bledes estiguen tendres, es colen i es reserva un got de l’aigua que s’ha utilitzat per a coure-les. Mentres, es piquen els alls a trossets molt menuts i es frigen en una paella ampla amb dos o tres cullerades d’oli. Quan estiguen un poc daurats, s’afigen les gambetes de riu, s’ofeguen un poc i s’afig el pebre roig. Després, s’afigen les bledes, el brou de les bledes i un poc de sal. Es remou tot bé i es deixa coure a foc lent fins que no quede quasi líquid.

Una vegada ja està la gamba amb bleda feta, s’agafa un full de massa filo, es talla, verticalment, en quatre parts. Cadascuna d’aquestes tires de massa filo s’usarà per fer un triangle. Es posa una cullerada, no molt gran, del farcit de bledes en un cantó de la massa filo i es dobla, amb molt de compte, formant un triangle. S’ha d’anar doblant fins que no quede més massa i el  farcit quede protegit. 


Quan ja està el triangle fet, amb un pizell i mantega fosa, es pinta per a que tinga brillantor i es posa damunt d’una safata per a forn amb paper vegetal.


Després de plenar la safata de triangles, s’introduix al forn, ja calent, a 180º durant 15 o  20 minuts, fins que estiguen daurats. Es deixen refredar un poc i ja es poden servir.
Aquest aperitiu es menja un poc calent, tot i que fred tampoc està gens malament.



Espere que vos agrade

BON APPÉTIT

dimarts, 11 de gener del 2011

DAURADA A LA PROVENÇAL

Ara que ja s'han acabat les vacances de nadal és temps de començar a cuidar-nos un poc i deixar de costat la ingesta desmesurada de dolços i greixos. Per tant, hui vos propose una recepta molt sana i al mateix temps molt apetitosa. Aquesta l'he feta hui per als meus pares i la meua germana i m'han dit que estava molt bona així que he decidit compartir-la amb vosaltres.

Jo sempre havia fet la daurada a la sal però volia fer alguna cosa diferent, així que em vaig posar a buscar per internet, i en els meus llibres de cuina, i fent una barreja de les dues fonts ací teniu la recepta.


Ingredients: (4 persones)

- 2 daurades
- dos cullerades grans de vi blanc
- dos cullerades d'oli d'oliva
- suc d'una llima gran
- 2 cebes
- 2 pebreres verdes italianes
- 2 tomaques grans
- 1 dent d'all
- timó
- orenga
- mantega (2 cullerades grans i una menuda)
- 1 culleradeta de farina
- 1 cullerada de tomaca concentrada
- sal, pebre i oli d'oliva

Preparació:

Quan aneu al pescater digau-li que vos netege les daurades per a fer-les al forn. Ja a casa, es posen les daurades senceres damunt de dos trossos de paper d'alumini més grans que els peixos per a que després quede com un envoltori.

Es posa per damunt del peix el vi blanc, el suc de llima, sal, pebre, timó i l'oli. Una vegada ja estan tots els ingredients, es tanca el paper d'alumini assegurant-se de que estiga ben segellat i no puga eixir cap líquid.
S'introdueix dins del forn calent a 180º durant una hora.



Mentres, es fa l'acompanyament. Es tallen les cebes en rodanxes fines i les pebreres en tires amples. En una paella, es fonen dos cullerades de mantega amb un xorret d'oli d'oliva. Quan la mantega estiga dissolta es posa la ceba, es posa sal, i es deixa cuinar uns minuts amb la paella tapada. Quan la ceba estiga transparent, però no daurada, es trau i es reserva en un plat. En el greix que a restat a la paella es cuina la pebrera a tires, també amb la paella tapada per a que la pebrea s'ablanisca. Després, es pelen les tomaques, es partixen per la meitat, es lleven les llavors i el suc i  es talla la polpa a trossets menuts. A aquesta tomaca se li posa sal, pebre, timó, orenga, i la dent d'all picada i es cuina durant 5 minuts a la paella. 

Quan ja haja passat l'hora, es trauen les daurades del forn. S'obri el paper d'alumini, amb compte, i s'aboca el suc que ha soltat el peix a un casset i es porta a ebullició. Després a aquest caldo s'afig una cullerada de tomaca concentrada,per a que li done sabor i color a la salsa, i es remou. En un bol menut barregem una culleradeta menuda de farina amb una culleradeta menuda de mantega ablanida, i quedarà una pasta. S'apaga el foc de la salsa i s'afig la pasta de farina i mantega i amb una vareta es remou bé fins que queden dissolta i la salsa quede espessa.

Una vegada estan tots els ingredients preparats passem a emplatar. En un plat gran es posa un llit de ceba, després tres tires de pebrera i una o dos cullerades de la tomaca saltejada. Damunt d'aquest llit es posa un tros de daurada, que prèviament s'haurà desmonat i llevat les espines, i un poc de salsa per damunt.


Què vos pareix? No té bona pinta? 

BON APPÉTIT

diumenge, 9 de gener del 2011

PIZZA AMB MASSA DE CERVESA

Dins de la cuina italiana hi ha tres plats importants i coneguts internacionalment: la pasta, el risotto i la pizza. En anteriors ocasions li he dedicat dues receptes a la pasta i al risotto. Hui és el torn de la pizza. 

La pizza és un plat que es troba arreu del món i en cada lloc es fa d'una manera diferent amb ingredients variats. Tanmateix totes les pizzes tenen un aspecte en comú: totes tenen una base feta amb farina.


Si alguna vegada heu intentat fer la massa de la pizza a casa, i heu buscat la recepta, haureu vist que hi ha moltíssimes receptes per fer-la. Jo no l'havia feta mai i ahir buscant per internet vaig trobar una recepta amb cervesa que em va semblar molt interessant.

Primer començaré amb els ingredients i l'elaboració de la base de la pizza i després els ingredients que li vaig posar jo, tot i que, cadascú pot posar-li els que vulga.
Massa de pizza amb cervesa

Ingredients (6 racions)
- 600 gr de farina
- 300gr cervesa
- 1 pastilla de llevat fresc
- 30 gr d'oli
- 10 gr de sal
- 1 pessic de sucre



Preparació:

Es posa la farina en un bol gran i es desfà el llevat amb la mà barrejant-lo amb la farina. Després es fa un clot al mig del bol i s'afig la cervesa, l'oli, la sal i el sucre. Es comença a remoure amb la mà fins que tots el ingredients estiguen ben barrejats. La massa encara estarà apegalosa així que amb les mans netes, i humides, per a que no se'ns apegue. Es pasta primer dins del bol i després sobre el marbre de la cuina amb un poc de farina fins estiga compacta. Es fa una bola amb la massa, es posa un poc de farina al bol, es posa la massa dins del bol, es tapa amb un drap net i es deixa reposar unes hores.
Si aneu a menjar-vos la pizza per la nit es convenient que feu la massa després de dinar i si la feu per dinar s'hauria de fer de bon matí o la nit anterior. 


Passades unes hores (4 o 5), si alceu el drap, veureu que la massa s'ha unflat més del doble. 
Amb aquesta massa es poden fer dos pizzes grans del tamany de la safata del forn o sis pizzes individuals. Es divideix la massa en el nombre de pizzes que vagen a fer-se i amb el "rodillo" li donem forma sobre el marbre enfarinat. 
I la base de la pizza ja està llesta per a posar-li els ingredients que vulgueu! Jo la vaig fer de formatge de cabra: 

Pizza de formatge de cabra

Ingredients: (per a 1 pizza gran o 3 menudes)
- 4 o 5 cullerades de salsa de tomaca casera
- 1 paquet de formatge mozzarella ratllada (150 gr)
- 100 gr de bacon
- formatge de cabra al gust (1 rodanxa de 2 o 3 cm del ruló gran)
- 1 ceba picada caramelitzada. 
- rúcola


Es posen tots els ingredients en aquest ordre menys la ceba i la rúcola. Posem la pizza al forn durant 15 minuts a 180º amb el forn calent. Mentres es fa la pizza es fa la ceba. Es pica la ceba molt menuda i sofrig amb un poc d'oli i s'afigen dos cullerades de sucre i es deixa caramelitzant a foc lent removent de tant en tant.  
Quan la pizza estiga feta, es posa la ceba per damunt i la rúcola.



La massa es queda molt cruixent i la combinació de sabors és molt bona.

BON APPÉTIT

dijous, 6 de gener del 2011

MOUSSAKA

La primavera passada vaig visitar Grècia gràcies a un programa  anomenat "Comenius"  amb el que participava el centre on jo estava treballant en aquell moment. La finalitat d'aquest viatge, que vaig realitzar amb quatre alumnes, era la realització d'un blog amb altres escoles europees per l'aprenentatge de l'anglés. 

Un dels equips que van participar en el projecte eren grecs i en abril els vam visitar per continuar amb el blog. Jo vaig tenir la sort de viure aquesta experiència i conéixer molta gent de diferents països, com Bulgària, Itàlia o Polònia. 
Estiguérem una setmana a Chalkidona, al nord de Grècia, també visitàrem Thessaloniki i vaig poder gaudir de la gastronomia grega que és meravellosa. 

Sempre que viatge a un país nou m'agrada conéixer la cuina del lloc i per aixó sempre faig una parada a alguna llibreria per comprar un llibre de receptes tradicionals. A Thessaloniki em vaig comprar "The illustrated food and cooking of Greece" amb 160 receptes delicioses. 


Encara que la gastronomia grega és molt rica i variada hi ha un plat que és el més conegut internacionalment i és, la Moussaka. Abans de visitar Grècia jo ja l'havia feta alguna vegada però ara que tinc la recepta original, amb algun toc de la casa, la meua Mousaka actual està molt millor. 

Ingredients: (4-6 persones)
- 2 albergines grans
- 2 creïlles grans (o 4 menudes)
- 700 gr de carn picada de vedella
- 1 ceba picada
- 1 dent d'all picada
- 1 llanda de tomaques senceres, picades
- 120ml de vi blanc
- 40 gr de mantega
- 40 gr de farina
- 400ml de llet
- anou moscada
- 100 gr de formatge ratllat (Kefalotiri o qualsevol altre com l'Emmental)
- sal, pebre i oli d'oliva


Preparació:

Es pelen le albergines i es tallen a rodanxes d'un centímetre. Es tira sal damunt de les rodanxes i es posen dins d'un colador per a que solten l'aigua de la albergina. Quan ja hajen soltat prou l'aigua, es sequen i es lleva l'excés de sal amb paper de cuina. Es posen en una safata per al forn, s'unten amb un poc d'oli amb un pinzell i es posen al forn, ja calent, durant 10 minuts. 


Mentres es pelen les creïlles i es tallen a rodanxes també. Es calfa abundant oli en una paella, es frigen les creïlles i quan estiguen un poc daurades es deixen en un plat amb paper de cuina per a que es xuple l'excés d'oli.

Quan ja estiga la albergina i la creïlla feta es deixa reposar i es fa el farcit de carn. 
Es cuina la ceba picada i l'all picat amb un poc d'oli i quan estiga fet s'afig la carn de vedella. Quan la carn estiga cuita es posa la tomaca a trossets, el vi blanc, sal i pebre. 


Es deixa cuinar durant 15 minuts i quan ja no quede líquid en la paella s'apaga el foc. 

L´últim pas abans de montar la Moussaka és fer la beixamel. Es posa la mantega en un cassola menuda i es fon a foc lent (Si no teniu mantega també es pot fer amb oli d'oliva) Quan ja estiga fosa s'afig la farina, es barretja bé i es cuina un poc. Després s'afig poc a poc la llet, sense deixar de remoure, per a que no es facen grums i quan ja estiga espessa s'afig l'anou moscada, sal i pebre i es reserva.

Una vegada ja estan tots els ingedients cuinats passem a montar la Mousaka. Primer, en una font per al forn es posa una capa de albargina barrejada amb alguns trossos de creïlla. Després es posa tota la carn picada, damunt de la albergina i la creïlla i es posa un poc de formatge ratllat. A continuació es cobreix la carn amb la resta de la albergina i la creïlla, es posa la beixamel per damunt i la resta del formatge ratllat.
S'introduix al forn durant 25 minuts i després 5 minuts al grill. 


Abans de servir deixem que es refrede un poc, durant 10 minuts.




BON APPÉTIT